Carai noia!!
Quines coses de dir-te...
A veure, cadascú és com és i cadascú porta l'embaràs de manera diferent.
Jo penso que si l'embaràs és buscat, hauria de ser una alegria. No pots anar tot el dia com una ànima en pena, si et fa mal l'esquena o si vomites.
El cos fa un canvi espectacular, hi ha una revolució hormonal que trenca esquemes: et pots sentir molt bé i no tenir res o pots començar per els típics mareigs matutins i després amb diabetis gestacional.
Això depèn de la constitució i metabolisme de cadascú. Qui sigui més propens a engreixar-se és probable que tingui retenció de líquids i se li inflin els turmells...
Si passes part de l'embaràs a l'estiu, sobretot l'últim trimestre, la calor et pot fer sentir pitjor, més cansada, o inflada... i agobiar-te. Però com t'he dit, depèn de com t'ho prenguis i
del que facis per portar-ho millor.
L'embaràs és un fet meravellós, independentment de si vomites, et marejes o tens mal d'esquena... independentment de si t'engreixes més o menys, de si t'infles... etc. Són 9 mesos on has de ser conscient que s'està formant una vida i que l'has de cuidar molt (cuidant-te a tu). Fins hi tot, si et passés alguna cosa i haguessis de fer repòs o t'haguessin d'imgressar. Si tu vols que sigui una experiència bonica, ho serà.Ja t'he dit, jo n'he tingut 3... i malgrat la trecera em feia mandra passar l'embaràs, era la meva nena i un cop vista la 1ra ecografia, les sensacions i les ganes de viure com creixia dins meu van tornar. Igualment llegia coses de l'embaràs, com evolucionava el fetus, les proves que et fan...
La veritat, he volgut gaudir (el 3r ha estat difícil) els tres embarassos de la mateixa manera. Jo sé del cert que hi ha gent negativa o gent que no es para a pensar la meravella del nostre cos... però elles s'ho perden.
En quan al postpart és el mateix... qui ho vol viure com " quin rollo que només menja, dorm, caga i pixa" o com a "vol mama a totes hores, vol pit, plora, no ens deixa dormir", doncs és clar, no ho gaudeix i s'agobia.
En canvi si ho viu com " mira com dorm, que dolç", "necessita la mare, és molt petit", "és bo que mami sovint, per no tenir hipoglucèmies"...
Normalment, sobretot amb el primer, pare i mare es queden embobats mirant el nadó... voldries abraçar-lo, amanyagar-lo, però és tan poqueta cosa que et fa "por".
El més normal és estar cansat, sobretot la mare. Ara ja no hi ha una parella, hi ha una família. S'ha de tenir paciència perquè es triga a assimilar-ho i a adaptar-s'hi; tots 3, eh?? S'ha de ser conscient que el nadó és prioritari i els dos adults han de posar de la seva part. La parella no té perquè resentir-se, tots dos poden tenir cura del nadó... Ah! i per donar el pit no significa que la mare desplaci el pare, ni perquè vulgui estar més amb la criatura. El nadó la necessita i és així.
Nosaltres no hem tingut problemes, al contrari, ho hem viscut molt bé, i som feliços. Ara bé ningú diu que tenir-ne 3 sigui un camí de roses, però això ja és una altre història.
Espero haver-te ajudat.
Autor: queli » 07 gen. 2010 12:15 
, per tal de poder dedicar-li tota la atenció possible, tenint en compte que no podre comptar gaire amb ajudes externes, per circumstàncies diverses.Jo també penso que tant l'embaràs , com el part, com els primers mesos de vida posen ser macos, i no només per les hormones,així que m'ajuda molt saber que no sóc la única que ho pensa. Segurament em criticaran els coneguts per deixar de treballar per dedicar-me a ser mare;( que si sostre de vidre, que si es renuncia a la carrera professional....) però bé, m'és igual.Tinc moltes preguntes, com ara en temes de lactància, que sembla que els mares modernes, moltes ja no volen donar el pit,i suposo que no és el mateix en temes de immunitat, per exemple, que donar un biberó, però ja les faré, als llocs de temes específics( em miraré també les recomanacions de llibres, que dintre de poc em vull posar a llegir, crec que un s'ha de formar, com en qualsevol altre cosa)
