TORNANT ENRERE

[Jerome]

Hola,
Volia compartir amb vosaltre el nou esdeveniment. És una mica trist i em trenca poguè una mica més...Una abraçada a totes
Adjunto enllaç d´on escric sovint
http://www.crianzanatural.com/forum/for ... TID=123710

[Witch]

Hola guapa!
Espero que et respongui més gent d'aquí, si són pares/marits millor.
He llegit tot el tema i estic d'acord amb les respostes que t'han donat, menys en una cosa: el que marxi a l'altre habitació. No pel fet de marxar, sino per la raó... o sigui, que si marxa, ha de ser perquè HO FACI AMB CARINYO, entens? No per despit, no perquè sigui o el nen o ell, o perquè us hagueu enfadat... no.

Jo t'ho he dit sempre, el problema no és el nen... és la parella, és ell: no entén què és un nadó i des del principi, l'ambient que ha generat us ha afectat com a familia. I sempre he cregut que la demanda o nerviosisme del petit ha estat generada per aquest ambient. Un ambient on no hi ha suport i estima és un mal ambient per un nadó: ells ho noten i ho pateixen.

És molt trist que hi hagi aquest mal rollo. Com t'han dit, és qüestió de respecte cap al seu fill i cap a tu. No us està fent gens bé. Jo també tinc una llumeta o si no el mòbil, que em permet veure-hi... i m'he acostumat, per la meva peque.
A tot s'hi acostuma un, quan té nens, hi ha coses que no pots fer i altres que has de fer... tothom ha de canviar d'hàbits de vida o maneres de fer; és lògic, passeu a ser una familia.
Haurieu de parlar seriosament per aclarir què passa, perquè cada vegada pot ser pitjor... les relacions es deterioren... No és la llum, ni el pit, ni el dormir junts... per què no deixa que el nen entri a la seva vida?, perquè no accepta que sou una familia? Només ell ho sap...

Una abraçada

[Jerome]

Bon any nou a totes!!!
No coneixeràs cap mediador familiar o psicòleg terapeuta de parella??? Però que sigui pro CN ...-si us plau

[lilun]

Hola!
Primer de tot bon any per tu i el teu petitó també... Espero de tot cor que comenci un millor any per tu que aquest que has passat en relació als problemes que ens has estat explicant...
No conec ara mateix cap terapeuta com els que estàs buscant, tot i que segur que si t'hi poses en trobaràs algun (sobretot per Barcelona), però també penso que si el teu marit no posa voluntat en intentar entendre't al teu fill, a tu, i als tres com a família, més difícil serà que vulgui anar ara mateix amb cap terapeuta, no? O li has plantejat? El més important penso que ha de ser que ell tingui ganes d'escoltar-te, de voler entendre't i de reflexionar més profundament i sobretot, constructivament, del que està passant a casa vostra. Em puc imaginar que ho has fet tot per intentar que t'entengui com necessites, t'he llegit sempre i ho sé, i també em puc imaginar lo dur que pot arribar a ser el que has i estàs passant... Però tu també ets l'única que el coneix i has de pensar si creus que pot fer algun pas per acostar-se i voler entendre les vostres necessitats, la vostra realitat i tot plegat, o en tot cas, fins a on podeu arribar a dur aquesta situació.
No sé que més et puc dir, només que ets molt forta i que ets una gran mare per seguir endavant amb la cirança del teu fill de la manera que ho estàs fent, sola i amb tota aquesta marea al voltant.
Una abraçada, fins aviat!

Lilun.

[Jerome]

Hola Lilun!!! L´any va acabar fatal però va començar força bé. En el sentit que m´he plantejat tot i m´emporto tot i a tothom que no m´entengui. ÉS a dir, que m´he quadrat fins amb la meva mare ( l´última baralla va ser el dia de reis i ja m´havia autovacunat ). El meu home crec que ha passat de tornar a barallar-se amb mi, no em pot canviar ni podrà fer-ho i crec que assumeix el que hi ha. No crec que tingui ganes de anar a cap puesto, però jo sí, i per això si ell no vol venir em plantejaré buscar algú que em doni forces per requadrar-me, ja que a vegades no és fàcil conviure amb tot això. El grup de lactància m´anava super bé, però ja saps que no puc anar tot i les "facilitats" a la feina. Porto la situació com puc i ja dic, arraso con todos, que no t´agrada com ho faig, no t´he demanat opinió...
Jo no sé si el que faig està bé o malament, això és el que em neix de veure i conviure amb el meu fill. NI sòc ni millor ni pitjor mare...

[lilun]

Et torno a felicitar de debò, sobretot per la teva força i seguretat...endavant! I ja saps on som per quan ens necessitis i ...a veure si et "quadres" també pels dijous a la tarda poder escapar-te el grup! je,je!!! Ànims i petonets,
Fins aviat!

Lilun.